A casa sempre m'han dit que he volgut ser mestra tota la vida, tothom ho tenia tant clar que el meu pas per triar la carrera del meu futur o per triar la facultat es va dur a terme amb una fluidesa i una alegria que agraeixo quan veig adolescents angoixats per no saber a què es dedicaran la resta dels seus dies.
Sóc una privilegiada doncs, perquè adoro la meva feina i perquè la faig cada dia sense haver-me de convèncer de res, gairebé em sento mestra de naixement. I sovint al nostre mateix sector trobem gent que no ha tingut aquesta sort o que fa de mestre o de professor com una mera etapa de la seva vida, tenint clar que no s'hi dedicarà sempre. Inclús veig gent que no gaudeix de la feina que fa...
Potser vaig errada, però per ser mestre, tant d'infants com de joves, penso que és bàsic estimar la nostra feina i que tinguem molt clar que els alumnes a qui estem acompanyant són el futur de la societat. I qui no l'estimi que es dediqui a una altra cosa, hi ha milions de professions, segur que tothom en té una on es troba ple. Us encoratjo a que no deixeu de cercar-la mai pel vostre benestar i pel dels que us envolten!
Sóc conscient que la societat catalana no passa per un dels millors moments econòmics i que voler experimentar amb els llocs de feina no deu ser de les prioritats dels ciutadans, però a la societat necessita un canvi real! Els mestres que no estiguin contents amb la feina que fan i només pensin en el que cobraran a final de mes no ens ajudaran a canviar el model educatiu actual. Els Educadors socials que no creguin en la reincerció i en la diversitat de la societat, no ajudaran a canviar la mirada de la societat vers els col·lectius desfavorits. Els metges que no sentin la humanitat dels pacients i les famílies, no podran col·laborar en el bon funcionament de la sanitat pública...
Jo sento que les persones amb les qui tractem cada dia alguns professionals es mereixen tot el nostre respecte i aquest es demostra respectant i estimant la nostra feina. I dec ser egoísta, però em molesten tots els professionals que es dediquen a fer hores sense pensar en res més veient la iniciativa i les ganes de treballar de moltes persones que estan l'atur... Segur que ells s'han guanyat la plaça o potser un dia hi van lluitar i tot, però no demostrar passió per una feina on molts estaríem més que encantats de fer-la, em sembla una manca de respecte...
M'agrada anar llegin-te!
ResponEliminaSaps que m'apassiona crear debat, perquè crec que crea pensament i és imprescindible per avançar. Et deixo dues coses només a tall de reflexió. No cal ni que me les responguis, si et fan pensar ja seré feliç.
La primera és plantejar-se l'arrel del problema (l'essència de la radicalitat): Per què creus que hi ha desmotivació?
I la segona és que jo vaig camí d'educador social i no crec en la reinserció a la societat (sí en la diversiat). Crec la societat l'acotxen valors antihumans i no m'agrada la idea d'insertar a algú que no ho vol en l'abocador social que estem creant. Com a integrador social i estudiant d'educació social vull dotar-me d'eines i coneixement per canviar la societat i que hi càpiga tota persona, però no tota aptitud. Hi ha coses que no hi hem de permetre que hi tinguin lloc, també ho dic sense péls a la llengua. Crec que a les aules s'ha de pretendre el mateix: no ensenyar un continuïsme si no fer que la canalla pugui ser un agent de canvi, si ho vol.
Sóc un pallissa. Ho se!
No perdis mai la motivació, les ganes i l'empenta! I si mai tems que això t'estigui succeint, busca'm! Faré sessió de motivació!
"Passi el que passi recorda respirar" F. Ventura