Confesso que m'adono que des que sóc mestra faig un exercici de gestió de impulsos i d'emocions que mai m'hauria imaginat. Jo em considero una persona pacient, però reconec que hi ha moments en que he de comptar fins a deu, o fins a quinze, o...
Al principi em frustrava perdre la paciència o veure que havia de fer un crit per tractar d'aturar la festa boja de l'aula, no vull dir que ara no em frustri però m'ho prenc diferent. M'ho prenc diferent perquè no en sé més i perquè estic segura que amb els anys aniré adquirint noves tècniques per tal d'oferir un ambient a l'aula on el límit de la paciència no s'esgoti.
Ara que sóc sincera, també diré que atribueixo part d'aquesta sensació al sistema convencional d'educació, no vull que sembli que culpo als altres de les meves limitacions, però no és fàcil afrontar algunes situacions a l'aula que es gestionen segons el temps i no segons les necessitats dels infants.
Imaginem que estem al mig d'una activitat que teníem preparada (o no) i que els infants estan molt motivats, molt a gust i que hi ha un ambient a l'aula fabulós on cada menut està cercant respostes... i TAXAN!! Són les 16:15 i toca fer racoooons!!!! Cooorrre perquè en menys de 20 segons tindràs uns 14 infants de la resta d'aules esperant a que tu preparis el material per poder gaudir de l'estona! I mentre et miren, tu encara has de fer els grups i els petits recullen el material un pèl histèrics en veure la cara de boja que t'ha quedat en adonar-te que el temps t'ha caigut a sobre i que no has pogut tancar l'activitat com t'hauria agradat!
O bé, l'hora de marxar a casa... resulta que expliquem un conte per acabar la jornada amb una activitat més relaxada i per activar aquest cervell que tant hem de cuidar, però... es posa a ploure, això vol dir que obren les portes 5 minuts abans! Has de corre amb el conte sense poder entretenir-te gaire amb els detalls i les ganyotes que tenies preparades, a més, haurem de posar-nos les 24 jaquetes i les capelines que alguns porten a la motxilla. Encara no hem repartit les agendes ni hem tret la planta al pati perquè gaudieixi de les gotes de pluja... i mentre tota l'aula es transforma en un caos i ningú seu al seu lloc i tothom crida i s'obren tots els paraigües, sents que comencen a cridar als infants i mentre els atures perquè els vols cordar fins dalt t'adones que si, que Laura, avui has perdut la paciència...
I bé, ningú es perfecte, però m'agrada saber que poc a poc en sabré una mica mès! Segur!
I el dia que et pensis que ja ho saps tot, que ja no tens res a aprendre, que ets la millor mestra... l'hauràs cagat. Aleshores seràs la pitjor mestra.
ResponEliminaAixí que ser imperfectes forma part de ser genials!
Espero seguir aprenent i saber-ne una mica més cada dia però no veure'n mai el final! ;)
ResponEliminaLaura pots estar segura que nosaltres com a pares d'una de les teves alumnes de P-3,estem molt contents de la teva feina i de les ganes que hi poses perquè els nens i nenes puguin gaudir de totes les activitats de l'aula. No és fàcil trobar mestres que tinguin la teva motivació i les teves ganes de treballar. Moltíssimes gràcies i tranquil.la perquè a nosaltres com a pares, també tenim moltes vegades la sensació de perdre la paciència i com tu molt bé comentes, és complicat fer les activitats amb tranquil.litat quan per desgràcia, tot ho marca el rellotge.
ResponEliminaMoltes gràcies Sara!!
Elimina