La neurociència, un gran descobriment!!!

Fa una setmana vaig tenir el plaer de poder formar part d'una taula rodona on parlàvem de la neurociència i la importància d'aquesta en el desenvolupament dels infants.

De la neurociència no en sentim a parlar tan sovint com m'agradaria i és ben estrany per què en la societat que vivim moltes vegades només creiem en allò que veiem i en allò que sentim que diuen que "ha estat demostrat per la ciència". 

Doncs sembla que la neurociència demostra que la retenció de coneixements i la descoberta de nous coneixements  està condicionada per la interacció que tenim amb l'exterior. Això vol dir que tots naixem amb el mateix nombre de neurones i aquestes formen xarxes que després ens faran ser etiquetats com a  "més o menys intel·ligents", aquestes xarxes es formen segons el nostre entorn. 

Tan bon punt sentir això vaig entendre perquè no en sentim a parlar, i és que no els interessa! Els nostres caps d'estat, els nostres controladors mundials que s'amaguen en cimeres  i en grans empreses també ens volen controlar el cervell (pot ser a molts ja ens ho semblava, però sembla que el sentit de la frase és literal!)

Les aules estan preparades (en la majoria dels casos) perquè se'ns atrofii la imaginació, perquè ens quedem quiets al nostre lloc i perquè no ens sortim dels marges dels fulls (segur que tots vosaltres heu comptat quadrets molts anys...).

Al meu parer les aules, i parlo de les aules perquè és el meu espai de treball, han de ser "ambients preparats". Així és com les anomenen a les escoles Montessori, i a banda d'estar més o menys d'acord amb la pedagogia, no em negareu que aquestes dues paraules ja demostren que hi ha hagut uns especialistes al darrere que han pensat en els menuts a l'hora de dissenyar aquestes aules on passem la major part de la nostra vida.

Les aules han d'estar preparades per ajudar als infants a ser crítics, responsables amb si mateixos, amb els altres i amb l'entorn, han d'estar preparades per crear un ambient idoni que ens convidi a pensar, a crear, a imaginar, a cercar respostes...  I quan sentim això i ens sembla impossible d'aconseguir és perquè els nostres cervells hi va haver un dia que van decidir deixar de lluitar a contracorrent.

Som molts els que lluitem cada dia per intentar fer petits canvis en el món en que vivim i tot indica que poc a poc anem trobant aliats. A mi m'ha encantat sentir a parlar de la neurociència i entendre una mica més com funciona el nostre cervell i com creem xarxes de coneixement, us asseguro que indagaré més en el tema i us animo a fer-ho!!

I per acabar, com molts ja s'ensumaven, l'afecte és el major condicionant per la retenció de coneixements!!! Amb això ja ho he dit tot!