Sóc de la opinió que escoltar als altres ens enriqueix i ens ajuda a entendre altres punts de vista, als infants de l'escola els acompanyo en aquest llarg descobriment d'escoltar als demés.
Tot i així, si torno al món dels adults he de reconèixer que ja en tinc prou dels quatre pòtols que no paren de despotricar del sistema d'immersió lingüística i que cada dia intenten que es desmunti un sistema que ha costat dècades construir.
A la meva escola de tota la vida vaig compatir aula amb la majoria de mestres i professors castellanoparlants i que impartien classes en castellà tot i tenint alguns llibres en català. Com que és una escola concertada es permetien el luxe de fer-nos arribar alguns llibres en castellà i mai vaig sentir ningú queixar-se, tret dels quatre hippies que de tant en tant volíem canviar el sistema. Per sort, molts dels professors i mestres de català sentien passió per la llengua i a més d'un se'ns va encomanar. La conseqüència d'aquest fet és que a molts dels meus companys mai els vaig sentir deixar anar una paraula en català i durant l'adolescència em feia ràbia. Ara, em fa pena...
A l'escola on treballo un 90% dels infants de l'aula són castellanoparlants o inlús tenen altres idiomes materns. Les primeres setmanes em vaig convertir en mestra bilingüe perquè era conscient que la majoria dels petits no havien tingut mai contacte amb el català ja que molts no havien estat en Llars d'Infants i calia que, com a mínim, la llengua els fos coneguda.
Passades les setmanes ja no em va caldre més! Tots m'entenen perfectament, ja no fan cara de pomes agres quan els pregunto alguna cosa, al contrari, alguns ja intenten respondre'm en català sense que els ho demani!!! A l'aula dels petits, l'eina d'immersió lingüística som els mestres i les mestres, i ens ha de suposar una aventura i un repte que els infants aprenguin a expressar-se en català, perquè la majoria d'ells, a casa seva i en la seva vida, ja ho fa en castellà. Hem de saber mostrar-los que el català no només és una llengua, és un tarannà, una cultura, un país i tot allò que vulguem que sigui.
Per tant quan sento que algú no dóna importància al maltractament que està rebent el català per part del Govern Central, o que comenten que de més verdes en maduren, no puc deixar de sentir pena per la poca estima que demostren a la cultura i a la riquesa del món en general...
Sortosament, hi ha moltíssima gent que treballa rere les cortines perquè aquest model no defalleixi.
Així que com diu sovint en Màrius Serra, català a l'atac!!!
Però vivim en guerra. I m'ho negareu! Però és la guerra més moderna i efectiva: la guerra de la tecnologia i la informació. I la guerra és contra un poble i tot el que l'envolta, i la llengua n'és part.
ResponEliminaTanco citant paraules d'un dels més grans que ha vist nàixer el nostre país per tal d'encomanar el coratge i la constància que necessitem com a poble per sobreviure, cadascú des de la seva posició. Així que us deixo l'apunt de l'Ovidi al sobre el conflicte lingüístic: T'adones amic (amiga en aquest cas i en molts altres). Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.