Un caos organitzat

Segur que tots recordem quan ens cridaven l'atenció a casa per tenir l'habitació feta un desastre i ens crèiem que veritablement allò era un caos organitzat... Doncs amb el temps em vaig adonar que no ho era, només era una fal·làcia per sentir-me millor i poder-me excusar amb fonaments.

Ara però, m'adono que existeix aquest caos organitzat i que em produeix una barreja de plaer i bones vibracions poder observar-lo de tant en tant des de l'alçada dels adults.  

Un dijous a l'aula: Avui teniem programada una tarda de taller de lletres abans de la sessió de racons de joc simbòlic. Després de relaxar-nos una estona i de comentar allò que volíem, ens hem posat en marxa tots junts, formant un gran equip de tortugues!! Sense haver de donar massa explicacions ens hem convertit en un equip coordinat i entusiasta amb allò que fèiem. 

Com que a l'escola passa que, de tant en tant, ens sorgeixen imprevistos...Avui, havíem de fer taller de lletres a la vegada que enganxavem boletes de paper de seda en un paó que lluirà a l'entrada del parvulari. El més fascinant de tot és que l'aula s'ha convertit en un espai d'aprenentatges simultanis i molt ben coordinats gràcies a l'energia dels menuts. 

Una taula amb fulls de colors i retoladors escampats, l'altra amb pius intentant fer forma de U, en una altra peces de lego jugant a encabir-se entre elles i formant vocals, la taula verda plena de plastelina prenent forma de lletra "i" entre els ditets dels infants i a la vegada una taula plena a vessar de boletes de paper de seda de 5 o 6 colors diferents. 

I no us ho perdeu! Hem anat rotant perquè tothom pogués enganxar boletes de paper de seda!!

Vist des de fora, devíem semblar mig bojos; Des de dins, ha estat fantàstic poder aixecar-me de la taula de les construccions i veure com tot rutllava tranquil·lament, com tothom gaudia del que feia i com tots estavem encaixats perfectament dins d'aquell caos organitzat...

(…) Y si uno se fija bien, se da cuenta de que los niños son bajitos, eventualmente bajitos, pero bajitos. Y están locos… viva con ellos y sabrá lo maravillosamente locos que están los niños. Lo que pasa -pobrecicos- es que caen en manos de los adultos. Y los adultos les recortan estas alas mágicas con las que los niños vienen de fábrica y los convierten en algo a su imagen y semejanza, con el evidente deterioro de la especie que uno encuentra andando por la calle…

Joan Manuel Serrat