Estem acostumats a encolomar als infants a una empresa externa de monitors (dels quals mai ningú en parla ni en valora la seva tasca) i a creure'ns que gaudim de dues hores per "desconnectar" com a mestres.
Fins que no tenim la sort de gaudir de l'hora del menjador no comencem a veure'n les possibilitats d'aprenentatge i de convivència que ens dóna aquesta estona. A la vegada ens adonem de tot allò que hauríem de canviar per possibilitar que l'aprenentatge dels infants en aquest moment fos molt més constructiu i lliure.
No entenc la funció de les safates d'alumini: no les tenim a casa, ni ens permeten utilitzar bé els ganivets, tampoc tenen un tacte agradable... No seria més fàcil que poguéssim utilitzar plats de debó, plats com els de casa nostra per poder ser cada vegada més autònoms i per aprendre a cuidar allò del que disposem?
Tampoc entenc que haguem de dinar cada dia en una taula amb 30 persones més. Quan som adults podem triar amb qui dinem i com ho fem i potser seria bo que els infants comencessin a disposar d'aquesta autonomia per decidir si volen dinar amb tota la colla, o per decidir si volen dinar amb un amic seu perquè tenen coses que explicar-se, o si prefereixen fer-ho sols perquè en tenen ganes... Penso que cap adult triaria dinar cada dia com ho fan els infants als menjadors.
Els amarguem les hores a aquells que no mengen gaire, perquè són menuts, o perquè tenen un estómac petit, o simplement perquè hi ha dies que tots tenim menys gana que altres...
Els humans tenim la sort de poder atipar-nos i ser-ne conscients. El mateix passa amb les nostres criatures.
Així doncs, penso que demostraríem més respecte cap als nostres infants si abans de servir-los el dinar els demanéssim si tenen molta gana, o menys o si els agrada o no el que tenim per dinar...
D'aquesta manera també aprenem a conèixer-los, a entendre'ls i a negociar amb ells donan-los les explicacions pertinents.
Entenc que no puguin triar què volen menjar cada dia, però com a casa i com els adults, ens agrada més tenir dues propostes que una. No podem triar entre si preferim menjar mongeta i patata o carxofa i patata? Potser hi ha infants que no els agraden les salses, i no poden triar entre pollastre amb salseta o pollastre a la planxa?
No comparteixo la pressió per acabar de dinar ràpidament i sense poder deixar anar la forquilla... Perquè el millor que trobem al menjador són les converses que es generen entre els infants, i per que apareguin cal tranquil·litat - I bons aliments.
Penso que ens ajudaria a ser més flexibles, més coherents... m'agrada pensar que seria un petit canvi molt poderós! I m'agrada poder ser una mestra privilegiada que gaudeix d'aquesta estona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada