Embrutem-nos!

Dissabte llegia al diari Ara un molt bon article anomenat: Pintura a les mans, l'art ens fa creatius.
Aquest article ens parla de com els infants necessiten expressar-se a través de les arts plàstiques per fomentar la seva creativitat.

Feu la prova, proposeu a qualsevol persona adulta una sèrie de materials plàstics: pintures, fils de colors, plastelina...  i deixeu-li via lliure. Al costat proposeu-li a un infant de 2-3 anys.
Veureu la diferència.

Amb 2 anys és un plaer que ens proposin materials per poder crear sense estereotips, sense models, sense instruccions... només amb l'acompanyament de l'adult.  En canvi, per a un adult pot arribar a ser un mal de cap haver de crear alguna cosa.

Amb els anys perdem la practica pel que fa la creativitat. De seguida ens expliquen com hem de fer les coses, com hem de dibuixar les cases, com hem de dibuixar les cares, com ho hem de dibuixar tot. Fins i tot ens expliquen de quin color cal pintar cada cosa, un gos no pot ser blau, els elefants no són de color rosa i els núvols mai són verds... Així que amb el temps la nostra creativitat es veu tapada per tot d'estereotips fixats a l'escola i a la societat.

La pintura, l'escultura, el dibuix... són fonamentals per al desenvolupament emocional, intel·lectual i físic de l'infant, però s'han de plantejar sense traves ni limitacions.  La funció de l'adult és pensar quin material és més adient per a la creació d'una situació que ens interessi treballar o bé quin material és l'adient segons l'espai i l'edat dels infants. Tot i així, no vol dir que el procés de creació hagi de ser totalment dirigit. Si donem el mínim de consignes veurem que el treball és molt més harmoniós i agradable als ulls dels infants i als nostres.

Tiguem clar, però, que actualment, la majoria dels infants no tenen gaires oportunitats de crear tal com ells voldrien. Per això no és estrany que els menuts de 3 anys ja es trobin col·lapsats quan els deixes total llibretat per expressar-se.

Ens cal temps... paciència i llibertat.