Ferides de guerra i altres senyals evidents...

Aquesta setmana m’he fet el blau més gran de la meva vida de la manera més ridícula del món… I això ha estat fantàstic (ho dic ara que ja no em fa mal quan bufa el vent) perquè m’ha fet pensar en les ferides de Guerra  I les senyals evidents amb les que caminem mestres i educadores per la vida.

Els blaus són els líders per excel·lència. Si mireu a quina alçada de les nostres cames comencen els blaus podreu endevinar l’edat dels infants que tenim a l’escola. 

Passarà el mateix amb els nostres ditets, si us hi acosteu podreu comptar els talls que ens hem fet amb els fulls i les cartolines.

També detectareu alguna ungla maltallada que s’ha convertit en la nostra aliada per desfer nusos increïbles de nivell superScout i fins i tot  trobarem crostetes que no s’acaben de curar que ens hem fet obrint i tancant les tanques dels parcs a prova de bombes!

De totes maneres no tot és mal físic, sortosament! Gaudim d’altres senyals que ens ajuden a autodetectar-nos entre nosaltres. Us n’explico algunes que tinc adquirides:

- Si em trobeu al metro i fa 10 minuts que intento treure petroli d’entre les meves ungles és perquè avui he jugat amb plastilina a l’escola... no és que no em dutxi ni em renti les mans.

- Si em veieu amb malles negres tacades de diferents colors de pintura amb formes de minimanetes, no és la última moda (tot i que potser ens ho hauríem de començar a plantejar), és que avui hem gaudit fent pintura, jo la primera!

- Si em trobeu banyada en purpurina un dia qualsevol, sense adonar-me que tothom em mira i camino amb la mirada perduda... és que avui hem fet guarniments per l’aula i estic fent repàs mentalment del moment del dia en que podré tallar els guarnits.

- Si em trobeu amb una flor pintada a la galta i el nas de color blau, me n’havia oblidat... fa hores que no em miro al mirall i amb els nens passo desapercebuda.

- Si esteu a punt de creuar en un pas de vianants mentre el semàfor està vermell i una desconeguda us agafa el braç, disculpeu-me. És un tic.

- Si veniu a conviure amb mi un parell de dies i de tant en tant us sorprenc amb un crit musicat d’una cançó que feia més de 20 anys que no sentíeu... em sap greu, ja no ho puc controlar. Amor... ets un sant, sé que en alguns moments és insuportable!

- Si em trobeu entre setmana tornant de la feina amb unes sabates que fan pena... són les guerrilleres, les d’anar al parc, les que em deixo trepitjar, les que em poso i trec sense descordar i en temps rècord! Prometo que ne tinc de més decents a casa i que els caps de setmana les faig servir.

- Si em trobeu en un dia ben assolellat i vaig amb botes d’aigua.. si! En Tomàs Molina m’ha pres el pèl i jo anava preparada per endinsar-me als tolls amb els marrecs de l’escola!

El millor de tot això és que si pel carrer ens creuem amb algú amb qui compartim alguna d’aquestes senyals ens creuem una mirada de complicitat que ens fa recordar que hem de caminar amb dignitat perquè tenim la feina més bonica del món!!!!!