El primer contacte va ser un pèl desconcertant, no teníem confiança, només ens havíem vist uns minuts un parell de dies abans, no sabíem on estàvem... Només teníem clar els nostres noms i jo dominava el tema de l'edat.
El primers dies vam voltar molt sense tenir clar on anàvem, vam estar provant-nos, acostant-nos, tocant-nos... Ens hem vist gairebé cada dia així que amb dues setmanes la relació ha millorat molt!!!
Ens tenim més de confiança, ens busquem quan ens cal, ens agrada trobar-nos al matí i ens agrada despedir-nos a la tarda.
Ara ja som capaços de començar a entendre'ns sense paraules, ja sabem els gustos de l'esmorzar i els moments en que necessitem relaxar-nos. Sabem fins hi tot algunes "manies" sobre les nostres hores de son, fixeu-vos si la nostra relació comença a ser íntima!
Aquests dies també ens hem hagut de consolar i ens hem trobat en diferents moments per cercar aquella pau i tranquil·litat que fins ara només sentíem amb poques persones.
De debó! Ho estem aconseguint! i és molt emocionant!!
Ens estem enamorant els uns dels altres a poc a poc. Parlo d'aquell enamorament que admira, cuida, protegeix i sap què necessites en cada moment... Aquell enamorament que només pots sentir quan passes la teva jornada laboral envoltada de menuts i menudes que tot just descobreixen aquest món.
Parlo de l'enamorament basat en la confiança sabent que les teves mans i les seves faran molta força i necessitaran molt contacte. Aquell enamorament a ullsclucs que les famílies dipositen en mestres i educadores...
Aquell amor que fa que comencem a ser una pinya, un grup! Aquell amor que s'anirà construint amb els minuts que aniran passant i que al final ens haurà fet créixer una mica més.
preciós!...la meravellosa adaptació eh?
ResponEliminaM'agrada molt com escrius!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies!!!
Elimina