dissabte, 5 d’octubre del 2013

Sshhhht!

Divendres, mentre esperava que em visités l'infermera del CAP (ja he rebut la patacada dels primers virus del curs ,però en parlarem un altre dia), vaig sentir com una dona deixava anar un Sshht!  a dos menuts que jugaven amb cotxes al terra mentre la mare feia cara de necessitar entrar a la consulta amb certa urgència. 
Aquest Sshht! ens va fer saltar de la cadir a més d'un de la sala. I em va fer recordar... 

Fins fa ben poc, estava acostumada a etzibar aquesta onomatopeia més sovint del que m'hagués agradat. És una onomatopeia-recurs que molts docents tenim incorporada al nostre vocabulari diari. 

Recordo que el primer any com a mestra utilitzava aquesta tècnica acompanyada d'un parell de colps per intentar fer silenci a l'aula, sense gaires resultats... i acabava dient SILENCI!!! amb un to de veu pujadet (ja veieu quina incongruència...). Uns dies més tard vaig veure com una mestra aconseguia el mateix resultat cantant una cançó, i com que era més eficaç, vaig adoptar la tècnica com a pròpia. La veritat és que em va deixar molt més tranquil:la!! 

A l'escola ordinària, on el mestre o la mestra som el centre de tots els moviments, hi ha moments en que necessites calmar l'ambient, i amb 25 boques parlant a la vegada és un pèl complicat... Així que les cançons són un molt bon recurs abans de posar cara de bruixa!

Aquest curs, però, no m'ha calgut ni cantar cançons, ni fer colps ni deixar anar Sshhhts! amb cara de desesperada. No m'ha calgut perquè  hi ha 11 infants al grup, perquè he après a crear ambients calmats i perquè he deixat de ser el centre de tots els moviments del grup. I és fantàstic!!!!! 

De fet he substituit aquests Shhhts! per Sssss (suaus) quan passem pel costat dels infants que dormen. Acompanyar aquest Ssss en un lloc on hi ha una llum càlida i suau és fantàstic i gens violent, tot un descobriment per a mi!!

El silenci és meravellós i l'esgarrem amb tanta facilitat...


A partir d'ara m'he proposat fer servir la fantàstica onomatopeia del Sshhht! només quan tingui veïns al cinema que no sàpiguen menjar les crispetes amb la boca tancada!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada