Ja tenim el bon temps aquí, i em sembla que no hi ha ningú que no pensi en la platja, la muntanya o la piscina... Doncs si els adults ja comptem enrere, els més menuts ja fa dies que ens deixen clar que estan una mica farts!
Posem-nos a la seva pell, fa 9 mesos que cada dia venen a la mateixa aula, fa 9 mesos que juguen amb les mateixes joguines, 9 mesos que fan les mateixes fitxes, 9 mesos que segueixen el mateix horari, 9 mesos que tenen els mateixos companys i les mateixes mestres... si a tot això li sumem que el bon temps i el sol solet s'apodera de les aules... tenim una barreja explosiva!!!
Aquestes últimes setmanes els equips docents acostumen a anar amb el coet al cul per acabar àlbums, informes i notes, per fer els últims assajos del festival... Així doncs els mestres i les mestres ja arribem amb el rictus tens a primera hora perquè el nostre cervell té més força que la nostra ànima i no para d'enviar-nos alarmes de tasques pendents, que per molt que respirem o comptem fins a deu és molt difícil d'apartar aquestes llumetes vermelles del nostre cap.
Tots aquests factors socieals que ens fan estar a punt de petar afecten de manera molt visible als infants de l'aula. No és cap noticia dir que si els adults estem nerviosos a l'aula é smolt difícil que els infants no ho estiguin, les diferències entre els uns i els altres, també són fora visibles.
Quan els adults ens posem nerviosos, estem més irritables, acostumem a estar a la defensiva, alcem la veu més del compte... però com que ja ens hi hem acostumat ho trobem més normal que no pas les reaccions dels infants.
Quan els infants de 3-4 anys es posen nerviosos, sovint no troben les paraules per verbalitzar-ho, per explicar-nos perquè ho estan i de la mateixa manera ells també estan més irritables i més a la defensiva.
A final de curs és normal que hi hagin "retrocessos" en el comportament, és a dir, que tornin a fer coses que havien deixat de fer quan ja s'havien adaptat a l'escola: mossegades, pessics, estirades de cabell, plors desesperats...
Estimats, és més normal del que ens pensem, només els hem d'entendre una mica, intentar que estiguem tots el més a gust possible, proporcionar més moments de calma i tranquil·litat i aprofitar aquestes tensions per reflexionar sobre el que ens ha passat. No està de més recordar-los que queden poquets dies per acabar i aprofitar aquestes converses de fila de curs per recordar-los els canvis que han fet al llarg del curs.
Potser que ens passi això any rere any ens hauria de fer plantejar algun canvi important en el funcionament del sistema educatiu actual, si més no, potser caldria pensar-hi... no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada