dilluns, 15 d’abril del 2013

No vull pintar més!!

L'altre dia, amb la Marta, l'especialista del parvulari, observàvem com molts dels infants han fet un retrocés important a l'hora de pintar i dibuixar. Ho vàrem descobrir mentre observàvem els dibuixos del concurs dels Jocs Florals de Sant Jordi.

No ens va sorprendre. Ja fa 7 mesos que no paren de pintar fitxes, repassar línies rectes, corbes, circulars i diagonals... i tot això amb el mateix format el DIN-A4!!
Si, a més fan altres coses i de tant en tant (i ajustant-nos al pressupost) poden gaudir de nous materials i noves tècniques plàstiques... però són la minoria...

Tots els adults quan hem hagut de fer feines o activitats monòtones hem acabat desquiciats, avorrits i frustrats... doncs els menuts més encara! I el pitjor de tot és que els esperen un parell d'anys (com a mínim) iguals o pitjors. Perquè conforme ens fem grans anem sentint barbaritats com:
-Tu saps fer-ho molt millor, aquest dibuix és de nen petit...
I si ens aturéssim a mirar la cara dels infants veuríem que l'únic que els agradaria és estripar el full i cridar-nos QUE NO HO VEUS QUE NO VULL PINTAR ARA!!! QUE ESTIC CANSAT I TINC GANES DE FER UNA ALTRA COSA!!!! (A partir de certa edat també incorporarien alguna paraulota)

Doncs amics i amigues... no em sorprèn quan veig que aquells que la primera setmana de curs em deixaven bocabadada amb els detalls del dibuix o amb la destresa de no passar els límits ara fan qualsevol cosa perque saben que quan acabin podran triar entre llegir contes, fer plastelina o encaixos, dibuixar lliurement o qualsevol altra activitat que els atregui més i que els aporti un aprenentatge molt més significatiu que el sol fet de resseguir puntets...

I he d'admetre que és dur i que comporta un gran exercici mental descobrir activitats fora d'aquestes quatre parets que és l'Escola Ordinària perque jo també he fet fitxes fins a esgotar-me, però cada vegada que descobreixo una nova manera de treballar conceptes, sóc feliç de saber que bé ens ho passarem duent-la a terme! I el que ens queda companys i companyes...


1 comentari:

  1. El model escolar actual està dissenyat per ensenyar a ser submisses a les persones, ensenyar a obeïr: demana permís per anar al lavabo, calla quan jo ho dic, fes el que jo dic, pinta dins de la ratlla... Els nens i nenes han d'estar als boscos ideant com grimpar, dissenyant cabanes, imaginant fades i follets...

    Benvinguda a la batalla pedagògica, tu a la formació formal i jo a la no formal. Dins i fora de les aules hem d'ensenyar a pensar lliurement, que és el que pot canviar les coses.

    ResponElimina