Sabem que la Comparació és el primer procés bàsic per a qualsevol aprenetatge, és a dir, que interioritzem els conceptes a partir de comparar-los amb altres.. això és gran perquè al costat n'hi ha un que és més petit, això és llarg perquè al costat n'hi ha un que és més curt... És una manera natural que tenim per entendre el conceptes que ens anem trobant al llarg de la vida...
Quan creixem, però, aquest procés tan senzill i que ens ajuda tant a poder seguir observant el nostre entorn i poder seguir aprenent, es transforma en un malson per als nostres alumnes o per als vostres fills. M'explico... qui no ha sentit mai: - És que el fill de la meva amiga ja parla pels descosits i el meu no diu ni una paraula... O bé: És que aquest nen es mou molt i el de ma germana és tan quietet...
Tendim a pensar que ens han fet a mida, que tots hem de saber parlar un mínim de 300 paraules amb 3 anys, que als 6 mesos ja no hem de prendre pit i que amb 4 anys hem de saber escriure les vocals i els números 1, 2 i 3!!!!
I si tot això no passa al temps que ens han establert, ens comencem a posar histèrics, comencem a comparar, comencem a pensar que potser aquell nen té alguna dificultat, o pot ser és un exemple de TDAH.... Els estem tornant bojos!
Perquè practiquem amb els infants tot allò que no ens agrada que practiquin amb nosaltres, els adults???
A mi, no m'agrada que em comparin. Jo tinc unes habilitats, unes facultats, també tinc defectes que intento millorar... tinc uns gustos específics, no m'agraden els estofats i sempre m'ha costat saltar el plínton...
I quan el professor d'educació física em posava un 4 no volia dir res més que tots aquells que em superaven en nombre eren molt millors que jo... i no! ni m'agradava quan tenia 12 anys, ni m'agrada ara!
Comencem a entendre, que som únics, que no n'hi ha cap altre igual que nosaltres, que cada infant és diferent i que cadascú necessita un ritme d'aprenentatge singular... i si ens costa entendre-ho posem-nos a la seva pell... Segur que ens recordem d'alguna mala experiència...
Laura!!! Quanta raó!!
ResponEliminaAquesta frase és clau :
"Perquè practiquem amb els infants tot allò que no ens agrada que practiquin amb nosaltres, els adults"
I si això no canvia, no progressarem mai.
Si tothom es tatués aquest article al cervell, el món canviaria, t'ho asseguro!!!!
M'ha agradat molt llegir-te!
Mafeking sempre a punt per educar i crear un món millor!!!!!!!!!
Moltes gràcies bonica!!!! M'alegro que t'hagi agradat!!!
Elimina