El naixement

Aquesta setmana a l'aula hem pogut gaudir de a visita de la família d'una nena que acaba de tenir un germanet!

Abans de l'esdeveniment no t'imagines quina serà la imprevisible reacció de l'infant de 3 anys davant d'aquest esdeveniment!
Així que com a mestra, amb més distàcia que la família, t'ho mires amb aquella curiositat i a la vegada amb aquelles ganes que arribi el gran moment perquè saps que et plouran oportunitats a l'aula per parlar-ne i per tractar una quantitat de temes infinits que no tens ni idea de com endreçar al teu pensament!!!

Sabem que els infants amb 3 anys ja necessiten que els responguem les seves preguntes de manera que ells puguin entendre i amb la veritat per davant, necessiten que els escoltem i que parlem amb ells perquè cada vegada aprenguin a posar més noms a aquells sentiments que els són poc coneguts.

A l'aula hem estat una setmana parlant de com anaven els primers dies amb el nadó a casa! Com a germana gran, ens ha explicat, de manera clara, un munt de coses que les Tortugues han trobat molt interessats i que ens han permès poder xerrar força estona.  Ens hem adonat que ara no pot jugar amb el bebè i ens ha costat una mica entendre què podia fer amb ell... Però en el moment en que ens ha pogut explicar que quan plora és ella qui li posa el xumet hem vist clarament que el procés d'assimilar el nou membre de la família va molt i molt bé!

Hauríeu d'haver vist la cara amb que ho va dir!! És aquesta petita responsabilitat la que li cal per sentir-se part del projecte de família que tenen a les mans! Quan parla del seu petit (perquè és seu!!) ho fa amb delicadesa, realment com ho fa una germana gran!

A ella no li ha fet falta descobrir la paraula GELOSIA. Tot i que sabem que és totalment natural sentir-se gelós d'aquells que de vegades ens prenen el protagonisme, també penso que no sentir-los al principi és una molt bona senyal de com s'ha enfocat el procés a casa.
De totes maneres, si veiem que la Gelosia ens comença a venir a veure, intentarem donar-li forma i desengoixar als menuts explicant-los que als adults, de vegades, també ens passa... Sense amagar-ho, sense tractar-ho com una cosa dolenta perquè no deixa de ser un sentiment comú entre les persones que, com els altres sentiments, hem d'aprendre a gestionar de la millor manera possible.