Hi havia una vegada....

Els contes i les històries són un recurs fantàstic per a mestres i famílies, un recurs fantàstic però poc aprofitat moltes vegades....

Sovint ens limitem a explicar un conte que ja sabem, o només expliquem aquells contes que tenim a l'aula físicament, o fins i tot expliquem contes sense esperar la participació dels menuts.

A l'aula tenim un parell moments establerts per a explicar contes, a part dels que ens sorgeixen d'imprevist. Expliquem el conte sense el suport del llibre, com a molt amb una titella o algun joc de mans perquè els infants centrin tota la seva atenció en la veu del conte, en les mans que expliquen el conte o en les intervencions que fan els companys sobre el conte.  Tampoc utilitzem suport perquè, jo, necessito gaudir del moment igual com ells.

No acostumo a anunciar l'hora del conte, m'agrada que els agafi per sorpresa i que de cop es faci un silenci etern entre les tauletes de les tortugues quan senten... hi havia una vegada...

Adoro explicar el conte i fixar la mirada durant uns instants a cada infant per veure l'expressió dels seus ulls, o com obren la boca quan fas un salt de veu, com arroncen les selles quan alguna cosa no va bé al conte o com somriuen quan els fas ganyotes i canvies la veu.... Són moments que resumeixo com a màgics.
Mentre avança el conte alguns dels infants s'animen a fer hipòtesis sobre el què passarà, altres que ja coneixen el conte ens expliquen la seva versió dels fets i alguns agafen la postura més còmoda per seguir gaudint de la màgia.

Són aquests els moments que com a mestres hem de saber aprofitar. Sovint aquells infants més tímids fan alguna aportació al conte que hem de poder valorar, o potser podem explicar un conte  que escenifiqui alguna situació difícil que hem viscut a l'aula, o podem començar un conte i deixar que els infants el vagin allargant amb les seves aoprtacions, o deixar triar quin conte vol senir l'infant que aquell dia fa anys, explicar les emocions mitjançant fets reals de l'aula.... Tenim tantes possibilitats!!!!

I perquè no admetre que, si no arribo a ser mestra, hagués enyorat tant els contes i la fantasia....