Bon dia, són les
9h, segur que el cap de setmana ha estat fantàstic. Ara jugarem amb aquests
tres materials que hem preparat. Farem un joc tranquil. No és important si
veniu carregats d’energia, ara toca un joc tranquil.
Mentre jugueu,
alguns treballareu, ja us anirem cridant. Disculpeu-nos si hem d’interrompre el
vostre joc. La feina és important i amb 3 anys ho hauríeu de començar a veure.
Sento un crit. Els ha fet callar a tots, la meva mirada demana disculpes per ella.. No hi puc fer més, estic de pas... Em sap greu, de debó...
Hem fet un munt
de feina! Recolliu les joguines, ja no les necessitem. És important que posem
el cul a la rotllana, just a la línea que hi ha
dibuixada al terra. Vosaltres ja sabeu que no podeu estar junts, feu
massa xivarri. Esmorzarem plegats asseguts a terra. Què esteu a la
platja? Doncs no us estireu al terra.
Després
d’esmorzar, recordeu que mirem contes. Tranquils, els contes es miren
tranquil·lament.
Sortim al pati,
les escales es pugen en silenci, sense córrer. Fins dijous no toca
psicomotricitat, ja sabeu que allà si que podeu saltar, a les escales no.
El pati és molt
gran, tan se val que només hi hagi 10 pilotes i un munt de formigó, un a una
punta i l’altre a l’altra. Cada dia us heu de discutir per jugar amb les dues
capses de pilotes que hi ha? Sou 75 nens i nenes, no pot ser que cada dia
vulguis tu la capsa...
Treballarem una
mica més i mentrestant jugarem amb trens i amb la cuineta. Les taronges no són
pilotes, les vies del tren no són espases, ara no podem fer servir les rampes
per als cotxes, no ho veus que estem jugant amb trens?
A dinar. Pleguem
joguines. Fins que no recollim no marxem.. Què feu que crideu tant? Tanqueu els
armaris, estem esperant que els dos de sempre recullin la classe, mentrestant,
tothom quiet.
A dinar i a
dormir.
Bona tarda, són
les 15h. No entenc com podeu tenir tanta energia. Per relaxar-nos farem
trencaclosques i jugarem amb animals. No podem pintar, a la taula hi ha
trencaclosques. No podem posar música, música toca els dimecres. Ara animals i trencaclosques...
Recollim! Gràcies, altra vegada als mateixos que han recollit abans. Ara toca rotllana, al terra. El cul al terra,
no els genolls, el cul! Ara vindran les famílies. Mentre jo estic a la porta
tothom ha de deixar el cul al terra.
Que vagin bé les
activitats extraescolars. Espero que algú pugui anar al parc, a córrer! O que
algú pugui ballar, o nedar, o saltar o gaudir del dia! Demà tampoc us podré
escoltar a cadascun de vosaltres, tampoc podré donar resposta a totes les vostres
necessitats... la vida és dura, això ho diuen molt per aquí..
Em fa gràcia quan
les autoritats diuen que a les escoles estem educant per aconseguir persones
autònomes, amb esperit crític, ciutadans actius i lliures, generosos, coherents...
Així no es pot, us ho asseguro...
Sort que de tant
en tant trobo mirades diferents, escoles
que comencen a replantejar-s’ho tot. Esperança, se’n diu esperança i lluita pel
canvi! Podrem! Podré!
Gràcies per aquesta entrada. Convé molt.
ResponEliminaPerò ànims. Perquè cada cop som més, docents i famílies, els que estem treballant per a una educació viva, lliure i respectuosa, amb els infants com a protagonistes de les seves pròpies experiències.
Crec que és una observació una mica simplista. M'explico...si te.n vas a una escola lliure, un dinar familiar, una classe de plàstica d'un espai obert...és igual, i vols fer-ne una lectura negativa ajuntant en una enumeració tot el que et sona a negatiu, de ben segur que sempre tindràs aquest resultat tan extraordinari. Segur que enmig no hi va haver ni una mostra de carinyo per part de la mestra? Cap comentari bonic dirigit an alumne? Ni un bocí d'humanitat? Au va, perdona, però em costa de creure. Sóc mestra i deixa'm dir-te que, malgrat els diferents estils, projectes, maneres de fer, moltes mestres s'estimen la feina i els infants. L'escolta i el respecte als infants no és exclusiva de l'escola viva. I et diré un secret: m'enamoren molts dels projectes d'escoles vives! L'escolta i el respecte pels companys i companyes, la capacitat de no jutjar fàcilment...són valors q hauríem de transmetre amb el nostre exemple, oi? Sembla que ara estigui de moda dir que tot el que no sigui un 'projecte d'escola viva' no sigui tespectuós amb els infants...i em sap mt de greu, la veritat!
ResponEliminaBona tarda! Primer donar-te les gràcies pel comentari. M'agrada que hi hagi debat amb les publicacions.
ResponEliminaAquesta és una publicació fruit d'una observació general. No dic simplista perquè el que he observat, penso, té prou importància per superficial que sembli.
Enmig d'aquesta rutina del grup si que hi ha hagut mostres de tendresa i d'humanitat, no tantes de respecte, si més no del que jo entenc per respecte.
En cap moment qüestiono que els mestres i les mestres no s'estimin la seva feina i als infants. Però no n'hi ha prou. Qüestiono un sistema generalitzat que ha quedat obsolet, que no s'adapta a les necessitats dels infants ni de la societat.
L'escola viva és un exemple però no l'únic i no és garantia de res. Al final un bon projecte necessita personal format i capaç de tirar-lo endavant. He vist escoles ordinàries molt respectuoses amb els infants.
Una abraçada.