Bon dia, són les
9h, segur que el cap de setmana ha estat fantàstic. Ara jugarem amb aquests
tres materials que hem preparat. Farem un joc tranquil. No és important si
veniu carregats d’energia, ara toca un joc tranquil.
Mentre jugueu,
alguns treballareu, ja us anirem cridant. Disculpeu-nos si hem d’interrompre el
vostre joc. La feina és important i amb 3 anys ho hauríeu de començar a veure.
Sento un crit. Els ha fet callar a tots, la meva mirada demana disculpes per ella.. No hi puc fer més, estic de pas... Em sap greu, de debó...
Hem fet un munt
de feina! Recolliu les joguines, ja no les necessitem. És important que posem
el cul a la rotllana, just a la línea que hi ha
dibuixada al terra. Vosaltres ja sabeu que no podeu estar junts, feu
massa xivarri. Esmorzarem plegats asseguts a terra. Què esteu a la
platja? Doncs no us estireu al terra.
Després
d’esmorzar, recordeu que mirem contes. Tranquils, els contes es miren
tranquil·lament.
Sortim al pati,
les escales es pugen en silenci, sense córrer. Fins dijous no toca
psicomotricitat, ja sabeu que allà si que podeu saltar, a les escales no.
El pati és molt
gran, tan se val que només hi hagi 10 pilotes i un munt de formigó, un a una
punta i l’altre a l’altra. Cada dia us heu de discutir per jugar amb les dues
capses de pilotes que hi ha? Sou 75 nens i nenes, no pot ser que cada dia
vulguis tu la capsa...
Treballarem una
mica més i mentrestant jugarem amb trens i amb la cuineta. Les taronges no són
pilotes, les vies del tren no són espases, ara no podem fer servir les rampes
per als cotxes, no ho veus que estem jugant amb trens?
A dinar. Pleguem
joguines. Fins que no recollim no marxem.. Què feu que crideu tant? Tanqueu els
armaris, estem esperant que els dos de sempre recullin la classe, mentrestant,
tothom quiet.
A dinar i a
dormir.
Bona tarda, són
les 15h. No entenc com podeu tenir tanta energia. Per relaxar-nos farem
trencaclosques i jugarem amb animals. No podem pintar, a la taula hi ha
trencaclosques. No podem posar música, música toca els dimecres. Ara animals i trencaclosques...
Recollim! Gràcies, altra vegada als mateixos que han recollit abans. Ara toca rotllana, al terra. El cul al terra,
no els genolls, el cul! Ara vindran les famílies. Mentre jo estic a la porta
tothom ha de deixar el cul al terra.
Que vagin bé les
activitats extraescolars. Espero que algú pugui anar al parc, a córrer! O que
algú pugui ballar, o nedar, o saltar o gaudir del dia! Demà tampoc us podré
escoltar a cadascun de vosaltres, tampoc podré donar resposta a totes les vostres
necessitats... la vida és dura, això ho diuen molt per aquí..
Em fa gràcia quan
les autoritats diuen que a les escoles estem educant per aconseguir persones
autònomes, amb esperit crític, ciutadans actius i lliures, generosos, coherents...
Així no es pot, us ho asseguro...
Sort que de tant
en tant trobo mirades diferents, escoles
que comencen a replantejar-s’ho tot. Esperança, se’n diu esperança i lluita pel
canvi! Podrem! Podré!
