Fa poc repassava el bloc de l'Alba Padró (http://criatures.ara.cat/somlallet/) i vaig veure la resposta a un aricle d'opinió polèmic que es va publicar en un diari no fa massa. L'articulista reclamava que les mares lactants donessin el pit en espais reservats i íntims per preservar la intimitat de l'acte i perquè la resta de gent se sentís més còmoda. La resposta va ser prou contundent.
El fet és que em va fer reflexionar sobre aquest pensament, encara massa estès entre la nostra societat.
Entenc que hi hagi mares que els faci vergonya treure el pit en qualsevol lloc, també entenc que vulguin un espai de calma i sense interrupcions, entenc tots i cadascun dels arguments que qualsevol mare pot donar sobre aquest tema i jo hi puc estar més o menys d'acord, però és la seva decisió.
El que no entenc és com molts homes es prenen la llibertat de intentar restringir l'acte d'alletar. El més dur de tot és que sovint condicionen a les seves parelles a treure's, o no, el pit mentre són en un lloc públic.
Senyors, permetin-me que els expliqui que som mamífers. Que com qualsevol mamífer necessitem alletar a les nostres cries quan aquestes tenen gana, estem a casa o al mercat. Que les dones tenim pits no amb l'objectiu de sortir a les portades de l'Interviu, sinó d'alletar. Que els pits no són la joguina de ningú, que els pits els tenim tots i totes. I que la imatge d'una mare alletant no provoca sobre els altres una estampa eròtica, sinó de tendresa!
I no s'imaginen la mà de dones que donarien la vida per poder alletar als seus fills i no ho han pogut fer... els demano que reflexionin.
Avui moltes dones amb quimioteràpies, reconstruccions, sense pits o amb data d'operació prevista segueixen lluitant per combatre aquesta malaltia, tot el meu coratge i el meu suport a elles i per a les seves famílies.
