Una escola diferent?

Darrerament m'he plantejat un munt de vegades quines són les paraules exactes per explicar a algú que no està immers en el món de l'educació què entenc jo per una escola diferent. 

Doncs donant-hi voltes i provant de fer-ho amb qui tinc més a prop hem pensat que la millor manera d'explicar-ho és posant exemples. 

Si més no és la que millor em funciona, de moment. Intentem-ho!

Una escola diferent és aquella que no atabala, on es respecta el ritme d'aprenentatge dels infants.

Una escola diferent és aquella on l'aula sempre resta oberta i tothom hi és benvingut.

Una escola diferent és aquella que acompanya a les famílies, també, en el seu procés d'adaptació.

Una escola diferent és aquella que respecta els vincles dels infants amb la família.

Una escola diferent és aquella on el mestre o l'educador observa més que parla.

Una escola diferent és aquella on tothom té clar per quin projecte es treballa.

Una escola diferent és aquella que cuida els espais i els materials.

Una escola diferent és aquella on els progressos dels menuts no els titlla un nombre ni un informe.

Una escola diferent és aquella que vessa de vida, de moviment, d'alegria.

Una escola diferent és aquella on les fitxes banals no hi tenen cabuda.

Una escola diferent és aquella que permet que els infants s'embrutin, toquin, olorin, mirin...

Una escola diferent és aquella on la comunicació flueix i on les agendes queden obsoletes.

Una escola diferent és aquella que escolta totes les propostes i aportacions.

Una escola diferent és aquella que engresca a les famílies i als educadors i educadores a aprendre més.

Veien aquest llistat, sembla que la lògica i la raó mouen totes i cadascuna d'aquestes afirmacions. No entenc, doncs, com hem deixat que quedin en l'oblit la gran majoria d'aquestes. 

Potser si ens ho plantegem, el nostre futur i el dels nostres menuts correrà més bones aventures...

De moment, jo començo una nova etapa entusiasmada i amb unes ganes increibles d'aprendre i de seguir formant-me en una d'aquestes "escoles diferents" =). 

Aniré compartint els meus descobriments amb vosaltres!!!

La gran trobada amb l'Escola Bressol.... al Juliol!!??

Durant dues setmanetes i escaig he estat fent una substitució en una escola bressol, la meva primera experiència en escola bressol!

De vegades pensem que entre els 0 i els 3 anys, els infants són tan petits que no ha de costar gaire poder coordinar un grup d'aquests. Ens equivoquem!

Entre els 0 i els 3 anys s'aprenen algunes de les coses que farem tota de la vida! Actituds, valors, rutines i hàbits que mai oblidem i que ens quedaran marcats per sempre!!

Intentaré fer una breu descripció de qualsevol dia del mes de juliol en una aula amb 12 infants entre 2 i 3 anys: 

Per començar, les famílies entren a l'aula amb els seus menuts per despedir-se com cal, per ajudar-los a guardar la seva roba i a posar-se el banyador i les xancletes. O potser simplement entren a l'aula i juguen uns minuts amb ells. Això permet que els infants, la majoria de vegades, no es quedin plorant a l'aula i amb aquell gustet agredolç.

Quan han marxar les famílies ens donem la benvinguda amb el Bon dia i expliquem què farem aquell dia. L'ordre temporal és vital per als infants tan menuts, no entenen les hores ni els segons, si saben quina activitat va després de la primera els és més fàcil d'esbrinar quant falta per marxar a casa. 

Aquests dies ens hem preparat ràpidament per poder sortir al pati amb banyador i xancletes i gaudir de les diferents propostes de jocs d'aigua: pintura amb el cos, aigua amb sabó, glaçons de colors, ampolles congelades, objectes que suren i s'enfonsen... 

Seguit d'aquesta activitat, cal que tots ells es canviin i es posin la roba de carrer. Als qui encara porten bolquers se'ls ha de canviar i als qui han jugat massa amb la sorra se'ls ha de dutxar per no trobar granets de sorra perduts pel cos durant tota la setmana. 

Acabem i mengem una galeta per agafar forces i seguir jugant una mica més, alguns al pati amb els cubells i els rasclets, altres van a regar l'hort, algun grup fa joc heurístic, uns quants escolten música i ballen... sense oblidar que darrera d'aquestes propostes hi ha una feina incalculable de la mestra!

I de seguida, a dinar!!!

L'hora de dinar és pausada, calmada i pacient. Cadascú amb el seu plat, el seu got i els seus coberts, quan s'acaba la gana no hi ha ningú que intenti encabir una cullerada més a la boca d'algun despistat, i s'agraeix!

No ens podem oblidar de fer pipí o canviar el bolquer i rentar-nos les mans i la cara per poder anar a dormir com cal. 

Migdiada en una sala fresqueta i fosca, on tothom gaudeix de les carícies de les mestres i els metsres. He hagut de desenvolupar tècniques brutals per no adormir-me mentre 25 infants ronquen de plaer al meu costat durant les dues hores de la migdiada!!!

Quan ens despertem anem a les aules i  aquets dies sortim a l'ombra del pati a jugar, a les aules fa massa calor! Després berenem una mica de fruita, o galetes, o, iogurts, o entrepans... acabem de berenar i hem de tornar al ritual dels pipís, els bolquers, rentar-nos les mans i la cara i aprofitar els últims minuts per fer una activitat relaxada mentre esperem que les famílies vagin arribant a l'aula a comentar com ha anat el dia!

Aquests menuts, aprenen a parlar, a caminar, a menjar, a compartir... és fantàstic que gaudeixin d'un espai preparat i de mestres i educadores i educadors entregats als infants. Tot hi així, us diré que al Juliol cap escola o escoleta hauria de romandre oberta... la calor, les vacances, el cansament i altres factors fan que el recurs de l'escola bressol es converteixi en un abús, i això no és gens bo!

Gràcies a l'equip per haver-me ajudat i acompanyat en aquest gran aprenentatge en tant poquets dies!

La substituta

Ja fa dos cursos que treballo com a mestra. Dos cursos en els que he fet substitucions de reduccions de jornada i de maternitat i he de dir que han estat de les millors experiències que he viscut i de vegades de les més complexes. 

En aquests dos cursos he estat treballant amb equips de mestres molt diferents, uns més grans i altres més petits, en una escola súper gran i en una altra força petita, amb infants de 5 anys i amb infants de 3... 

Realment han estat dos cursos i dues escoles molt diferents, també dues maneres molt deiferents d'entendre l'educació i això ha estat el que m'ha fet enriquir els meus coneixements i m'ha fet viure experiències molt diverses. 

M'he trobat, massa vegades, amb companys i companyes  que tendeixen a dir: Com es nota que fa poc que vas acabar la carrera, aquestes ganes i aquesta il·lusió són les del principi...

Cada vegada que ho sento només em venen ganes de resar-li a no sé qui i a no sé què perquè no sigui així!! Pèrquè la il·lusió, les ganes d'aprendre, l'alegria, l'entusiasme, les preguntes... no siguin només al principi, si no que hi siguin tota la vida!!!

He trobat lluitadors i lluitadores que m'han ajudat a enfrontar-me a les meves primeres frustacions perquè ells fa temps que tenen la batalla de l'educació a mitja partida. Són aquests els qui m'emporto, no són pas els altres que per molt que xerrin fa massa anys que no s'han plantejat fer un sol canvi en la seva manera de treballar. 

Són els qui proposen coses noves, els qui conviden a noves situacions, els qui es questionen la seva feina cada dia, els qui marxen pensant en el que ha passat a l'aula, els qui somriuen quan entren a l'escola i els qui paren a saludar a tots els infants que entren a l'aula... aquests són els meus herois de guerra!

També he trobat prejudicis sobre les substitutes, aquelles qui representa que hem de veure ,fer i callar. Les que, en principi, no podem fer canvis, les que no cal que diguem l'opinió, les que tenim poca experiència... 

És que hi ha gent que no recorda els seus inicis?! És que hi ha algú que hagi oblidat que ser mestre és també 

una manera de viure, de creure, de sentir?

He sentit pena per companys docents que creuen que no han vingut aquí a canviar el món, que creuen que la seva feina es redueix  a vuit hores. Però també he de dir que ells m'encoratgen a pensar que malgrat em quedin força anys de substituta espero seguir gaudint de la meva vocació tota la vida! Espero no deixar mai de lluitar  per allò en que crec, i espero trobar molts aliats amb qui poder fer front a la gran batalla de l'educació, perquè jo, la substituta, vull canviar el món.