diumenge, 14 de setembre del 2014

Dolça adaptació


Per segon any consecutiu estic gaudint de l’adaptació dels infants a la nostra escoleta. Si, si, he dit gaudint! Us explico com el projecte d’adaptació que tenim ens ajuda a gaudir d’aquest període als adults i als infants.

Creiem que aquest és el període més important per als infants i per al grup. Durant aquest temps els infants es coneixeran entre ells i coneixeran als adults que els acompanyaran tot l’any. Crearan vincles entre tots. Els adults aprendrem a consolar a cada infant per separat, ells ens acceptaran aquest consol poc a poc. Aprendrem a observar-los per entendre les diferents necessitats de cadascun d’ells, coneixerem a les famílies y començarem a compartir amb ells la vida del seu tresor més preuat. Ens farem confidents de les aventures dels seus infants. Ens farem còmplices de les rialles i jocs dels menuts, crearem les arrels que ens permetran avançar durant tot el curs. Veurem els límits que cadascú posa i els anirem acceptant, començarem l’acompanyament amb els infants en aquest llarg curs que estarà ple d’emocions i descobertes.
Així doncs tenint clara la importància de l’adaptació, les mestres i educadores ens podem en marxa per garantir el millor resultat possible. Algunes de les claus que ens ajudaran a obtenir uns bons resultats d’aquest període són:

-   No tenir pressa: Els infants, les famílies i les educadores necessitem un temps per conèixer-nos, per acostumar-nos a les noves rutines, les noves persones, els nous companys, els nous espais... Així doncs no podem demanar als infants que superin tots aquests canvis de un dia per l’altre, si nosaltres necessitem temps, ells, possiblement, en necessitaran una mica més.

-      Disponibilitat de la família: és important que les famílies comptin amb aquest moment, el tinguin present i entenguin que requereix la seva atenció i suport. Si teniu l’opció de fer adaptació no la passeu per alt. Penseu que és una inversió de temps per a la resta del curs. Si podeu guardar-vos una setmana de vacances per dedicar-la a aquell període, creieu-me que facilitareu la feina als vostres menuts. Si disposeu de dies indefinits serà fantàstic per tota la família.

-     És fonamental formar bons equips. Formar bon equip amb l’àvia si serà l’encarregada de fer l’adaptació, explicar-li el que suposa, comunicar-vos amb ella, que us expliqui com s’ha sentit, com a vist al vostre minyonet... i l’altre equip clau és el de les mestres i educadores, necessitem treballar plegats per no perdre’ns res del que passi. Necessitem tenir confiança i complicitat per fer la nostra feina de la millor manera possible.

-     Respecte, afecte i empatia, són les paraules màgiques.  Respectar el temps que necessiten, respectar que no vulguin jugar al principi, que plorin i no vulguin que els consolem, que s’enfadin amb nosaltres perquè volen estar amb el pare o la mare... Ser afectuosos i explicar-los que nosaltres els podem ajudar, que els entenem, que sabem que s’ho estan passant malament però que potser els podem fer un petó, o una abraçada, o potser els podem cantar una cançó perquè se sentin més tranquils... Fem el que fem empatitzem, posem-nos al seu lloc, expliquem-los el que estan sentint, verbalitzem-los el que els passa... ens ho agrairan segur.

-     Proposem diferents opcions senzilles per començar a conèixer els seus gustos i les seves preferències. Observem-los y fem-los sentir bé quan tinguem un racó preparat amb contes per la Maria i un amb cotxes per la Joana perquè sabem que els encanta. Quan entrin sentiran que hem pensat en ells i serà un atractiu que potser ens ajuda amb el comiat amb la família.

-    Flexibilitat: Malgrat vulguem instaurar unes rutines que ens ajudaran a endreçar el dia és important que tinguem flexibilitat en els primers dies, que entenguem que si no volen seure a taula a esmorzar poden fer-ho en un altre raconet, si no volen venir a fer el bon dia els podem saludar des de la rotllana mentre segueixen jugant tranquils...poc a poc aniran incorporant-se al grup i tindran interès pels diferents moments en que estem plegats.

-     I per acabar, necessitem moltes dosis d’ALEGRIA!! Alegria per rebre’ls al matí, per acompanyar-los, per jugar amb ells, per observar-los, per consolar-los, per riure amb ells, per ballar, per cantar, per córrer, per abraçar-nos i fer-nos petons!!! Alegria que comença un nou curs! Un curs ple de noves aventures!!!


Des d’aquí us desitjo el millor dels cursos, a les companyes i companys mestres, a les famílies que comencen aquesta aventura de zero, a les que ja saben com va la història i sobretot als menuts de la casa i als que ja no ho són tant! Que gaudiu del curs com només vosaltres sabeu fer-ho!